dissabte, 13 setembre de 2014

Descalços en l'art, el cos, el moviment.


Aquesta entrada és per a mi molt especial, publico l'entrada que fa 300 en aquest petit raconet d'enlloc que pretén ser la casa de la imaginació. La publico amb la mateixa il·lusió que la primera, i en un dia molt especial per a mi. Per si això no fos suficient, avui compto amb la presència d'una convidada rosseta i molt especial a l'entrada (bé, dues, tot i que una no es veu).

D'alguna manera, i per tots aquests motius es podria dir que avui i per a vosaltres, em vesteixo de gala. Com veureu, vaig molt ben vestida, i ben pentinada, de joies en llueixo poques, però procuro fer-ho amb gràcia. Però us voldria demanar que no mireu els meus peus o, que si ho feu, no us sorpreneu: vaig descalça. Perquè sóc de la tribu dels peus negres, jo. M'encanta anar descalça i a la que puc, em trec les sabates. Potser perquè toco poc de peus a terra i d'aquesta manera, en fer-ho uns instants al cap del dia, en faig prou. Sense intermediaris: fora noses.

El meu vestit va brodat amb el fil del joc, perquè us explicaré que l'altre dia, amb una amiga fent temps i un gelat, vam anar a parar a la plaça Vicens Vives. En aquesta plaça, sempre hi trobareu algun nen enfilant-se a l'escultura AELON de l'escultor Gabriel Sáenz, jugant en i amb ella. No sé si aquesta era la seva intenció en crear-la, però no es pot negar que quan la infància reivindica un espai de la ciutat omple aquell lloc de significat i màgia, i si la interpretació de l'art l'ha de fer qui en gaudeix, i qui la gaudeix és un infant, és sabut per tots que es valdrà (també) del moviment com a vehicle privilegiat per a l'exploració i l'expressió.

En arribar a la plaça, vam observar l'escultura: el grup d'infants que hi havia jugant-hi anava descalç en la seva totalitat. Evidentment, els nens es van mostrar emocionats i il·lusionats: "-Si ells juguen descalços, nosaltres també!" deia la seva mirada. I a nosaltres dues, amigues de fa anys, també ens va bastar una mirada per a entendre'ns. I per què no? El calçat dels meus fills i la seva filla es va sumar al grup de sabates i xancletes tretes i deixades estar als peus de l'escultura. El que va passar després: una dansa.




















Com qualsevol aprenentatge, el moviment també necessita d'un temps per a ser explorat i d'un temps per a ser assimilat. Per a l'infant el moviment és joc. Es mou i a través del moviment no només explora l'espai, també explora el seu propi cos, i la relació d'aquests dos amb el temps, el tempo. Crec que de la unió de l'espai, el cos i el temps neix el moviment. L'infant és tenaç, i per a fer-ho es val de tots els recursos, de tots els sentits. Així doncs, tocar l'escultura, caminar sobre ella, explorar la textura i la temperatura dels seus materials és conèixer-la perquè, com diu la guineu " - Allò que és essencial és invisible als ulls.". 

Les ciutats són fetes per a jugar-hi. D'aquesta manera la infància recupera la part de joc exterior que l'asfalt se li menja. Els elements artístics i arquitectònics que hi habiten no poden ser simples vestits: han de pertànyer també al paisatge humà, han de ser explorats i viscuts per a pertànyer a la ciutat.  Perquè les ciutats són fetes per als seus habitants i segurament una part d'ells són, com jo, de la tribu dels peus negres.

Setembre del 2014. Sis anys i mig / Quatre anys.
Voldria donar les gràcies a la Raquel i a l'Aura per acompanyar-nos aquella tarda i regalar-nos una estona de joc pausat i deliciós. A elles i a l'Albert, gràcies per permetre'm explicar-ho.

   · Si t'ha agradat aquesta entrada, no et pots perdre...

Jo també em dic Brisa. 

Circuits d'aigua. Entre l'art efímer i el joc motriu.

Un dia fantàstic en un parc excepcional. - Manetes i cosetes.

Fitxa de l'escultura AELON - Art al carrer, Ajuntament de Girona.

Untitled (playground) by Picasso, Chicago, 1967. - Playscapes.

   · Més escultures jugables de Girona...

A, B, C, Q. Torres Monsó, 1980.

Cossos i formes. Rosa Serra, 1990.

Perns. Narcís Costa Bofill, 1988.

Plaça Salvador Espriu. Fuses - Viader, 1994.

Terra de Sardana. Pau Baya, Ivet Bazaco, Marta Lluís, 2002.

diumenge, 7 setembre de 2014

Accés lliure a la pintura.


El que us presento avui no és una proposta, és més aviat una manera d'entendre la necessitat d'expressar-se i explorar els processos creatius espontanis, col·lectius i col·laboratius.

Em vaig plantejar el repte d'oferir accés lliure a la pintura als meus fills. La veritat sigui dita, al principi estava plena de dubtes i (per què no dir-ho) una mica espantada. No sabia si sabria manejar la situació, si seria un caos i tot acabaria no pintat, sinó brut de pintura (que és diferent). Però alhora, pensar en la possibilitat de poder expresar-se en un moment d'inspiració sense haver de buscar i preparar els materials, i la possibilitat de compartir un fet creatiu també resultava engrescador.

L'espai de joc exterior ja havia donat molt de si, i dos mesos després del seu muntatge l'ús que en feien era escàs, així que vaig pensar que posar la pintura a fora m'oferia la posssibilitat de limitar temporalment l'accés si veia que el tema es complicava alhora que facilitava enormement les qüestions organitzatives i de neteja, minimitzant els possibles "danys".

Exploració i preparació del terreny.

Abans d'oferir accés a la pintura vaig oferir accés a un altre tipus de materials. La idea era la mateixa: accés lliure a la pintura, l'únic que aquests materials no taquen, o no ho fan de manera permanent. Vaig oferir aquests materials al llarg de tres dies durant els quals vaig observar i sospesar pros i contres. Evidentment, els pros van guanyar el pols.

Cavallet, ceres i aquarel·la líquida.

Color, gotes i pintura.

Atac creatiu.

Va arribar el moment d'oferir-los la pintura, i ho vaig fer acompanyant-la de dues normes molt senzilles i molt clares. Els vaig explicar que si no les respectaven retiraria la pintura.

Norma 1: ES COMPARTEIX. El cavallet exterior és per a ús col·lectiu i col·laboratiu. El que es crea en aquell suport pot ser modificat per QUALSEVOL membre de la família, o per algun amic o amiga. Si algú vol crear sense que ningú ho alteri, tenim els cavallets de sobretaula a l'estudi, i aquests sí que són personals, així com el que s'hi crea.

Norma 2: ES NETEJA. Els pinzells sempre s'han d'esbandir (o com a mínim deixar en remull). Si es taca quelcom, sigui el que sigui (roba, terra, paret... ) cal netejar-ho el més aviat possible. Ho neteja o ho posa a rentar qui ho embruta i, en el cas de la roba o en cas que no quedi net, es passa avís a algun adult de seguida. 

Setmana primera.

Invitació a crear. 

Abans d'estrenar-nos  amb la pintura vaig posar un tros vell de cortina de dutxa sota el cavallet (per a minimitzar danys). La Llum de seguida va posar-se a pintar. 

Quan en Biel es va posar a pintar sobre la pintura de la Llum, ella es va enfadar. Vam parlar-ne. Vaig recordar-los el nostre pacte. Vaig oferir-li portar la tela a dins i posar-la al seu cavallet, però li vaig recordar que el que es feia en aquest era per a compartir. Ella va declinar la meva oferta i es va sumar al projecte d'en Biel, i es va posar a pintar amb ell. 

Setmana segona.

Després d'uns dies en què el protagonisme requeia en els pinzells i els colors, el procés pren protagonisme i rellevància. Aplicar la pintura a raig, observar com cau, es barreja i crea formes i combinacions delicioses. Si em coneixeu ja sabreu que sóc una gran enamorada dels estadis intermitjos de qualsevol fet creatiu. 

Setmana tercera.

Durant la tercera setmana el procés d'exploració creix i s'alimenta de la casualitat: barrejant colors en una ampolla i abocant-los, pintant amb els dits (i les mans)...

Enganxant cables sobre la tela utilitzant la pintura.

Gratant amb els dits, les ungles, escuradents...

Fins i tot la pinça forma part de l'obra.

Els trucs:

· Deixar les normes de funcionament clares, i que siguin consensuades.
· Protegir el terra i les parets (si és necessari) amb robes o paper.
· Tenir un drap i algun davantal penjats al cavallet.
· Acompanyar la pintura amb un potet d'aigua, per a netejar i deixar en remull els pinzells.
· Tenir un punt d'aigua proper, i draps humits per a netejar. 

Tres setmanes després, puc dir que està resultant ser una experiència altament gratificant. De fet, quan  vaig planificar l'accés lliure a la pintura vaig pensar que quan jo tornés a treballar, tenint en compte que els nens seguirien de vacances, possiblement hauria de replantejar-m'ho. Però no ha sigut així, en fan (en fem!) un ús responsable. Evidentment jo també he participat en el procés creatiu, tot i que no hi ha fotos, ara només ens falta seduïr al papa, que es fa de pregar una mica...

Hem accedit a negociar, hem mostrat i convidat als altres participar en el nostre procés creatiu. Estem creant una obra col·lectiva, expressant-nos en llibertat i de manera autònoma. Hem après i hem crescut. No sé què faré quan arribi el fred, però la intenció de moment és mantenir l'espai exterior amb la pintura a l'abast.

Agost i setembre del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta entrada, no us podeu perdre...

   · a encenent la imaginació...




   · a casa dels nostres amics...


dijous, 4 setembre de 2014

El kit de papiroflèxia. Proposta de butxaca número 5.


Estic molt contenta de poder compartir amb vosaltres una proposta que últimament ha tingut un gran èxit a casa (millor dit, fora de casa): el kit de papiroflèxia.

En el nostre cas, aquest primer kit de papiroflèxia consta d'uns papers preciosos que ens van portar els reis i que porten marcada la línia per on s'ha de doblegar el paper. També porten uns adhesius per enganxar. La meva idea és que puguin aprendre a fer figures senzilles amb aquests i, després, fer-ne amb paper normal i corrent. En tenim dues versions: avions de paper i "comecocos". De fet, els avions encara no els saben fer sense el xivato, però els endevinadors sí. A més, portem papers diversos (quadrats) i un petit llibret amb instruccions d'origami. Tot en un petit sobret de plàstic.








El kit de papiroflèxia el tenim a l'entrada de casa, dins una caixa on dormen tots els nostres kits de butxaca. Ens ha acompanyat quan anem a menjar fora, a la piscina, al cotxe... I com que portem un munt de papers, en podem repartir a tots els nens i nenes que s'acosten a veure què fem!

· Material:
   - Papers de diferents mides i colors.
   - Llibret amb propostes d'origami i de papiroflèxia
   - Retoladors o adhesius per a enganxar

· Feina prèvia:
   - Buscar i guardar els papers dins el sobre.
   - Preparar els adhesius per a enganxar en l'endevinador
   - Confeccionar el llibret amb les propostes: buscar la informació, imprimir, confeccionar el llibret.

Agost del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta entrada, no deixeu de visitar...

Propostes de butxaca del blog Manetes i cosetes.

Propostes de butxaca d'Encenent la imaginació.

Science for Kids: Kirigami Water Blossoms - Babble Dabble Do.

Make Bulldog Bookmarks - Willowday

diumenge, 31 agost de 2014

Com perfumar un paraigua.


Aquesta proposta és una de les més simples i senzilles que he fet mai. I una de les més meravelloses!
L'altre dia, després d'utilitzar el paraigua d'en Biel per a transportar les flors que vam utilitzar per al fer una composició aromàtica en una bassa, vaig adonar-me que el paraigua havia quedat lleugerament perfumat. I vaig pensar que si guardava una mica d'espígol dins dels paraigües de casa, potser amb els dies, el perfum impregnaria la tela. A més, vaig pensar, pot ser una bonica manera de sorprendre algú especial i alegrar-li un dia gris i plujós.

Per tant, aquesta entrada també podria dur per títol...

(De fet, és el primer títol que tenia pensat, però era massa llarg i poc clar.)

     · Materials:

Lavanda i fil. I un paraigua.

     · Procediment:

Si volem que sigui una sorpresa, ho hem de fer en silenci i sense públic. 

Fem petits ramillets de flors i els lliguem.

Ens deleitem.

Posem el ramet dins el paraigua. El podem anusar a les barnilles, o simplement deixar-lo, depèn de què volem quan plogui: si el volem deixar a casa o volem dur-lo penjat. 

Pleguem el paraigua.

Repetim amb la resta de paraigües de la família. I esperem que plogui.

     · L'experiència.

No feia ni un dia que les flors dormien dins el paraigua quan ha començat a ploure! En sortir al carrer i desplegar els paraigües, la seva sorpresa ha estat majúscula, i la seva alegria també! 

Feia una olor lleugera, però deliciosa i més que suficient per a alegrar-nos el passeig plujós! 

Jo també en porto una mica! Si no experimento l'experiència, no us la puc explicar be!

     · Variacions...

   - fer saquets d'herbes i flors aromàtiques en comptes de lligar les flors al paraigua (segurament és el que faré en breu).

   - portar els saquets amagats a la bossa i (en plan ninja) deixar-ne dins els paraigües dels companys de feina, a la biblioteca, al supermercat, a... fer una mica de "paraigüeria de guerrilla".

   - fer petits vaporitzadors amb aigua aromàtica (i vaporitzar-ho tot!).









 Agost del 2014.

   · Més propostes per a dies de pluja...

Pintant a la pluja (amb retoladors).

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

Ciència en una bassa.

Land Art aromàtic (jugant en una bassa).

Pasta de sal en un dia de pluja! - Mare Jove i Moderna

   · Més propostes amb lavanda...

Plastilina de lavanda <aromàtica i relaxant>

Paper plantable casolà. * Paper reciclat amb flors i llavors *

Mitjonets d'espígol - Manetes i cosetes.

Apple Sachet - Willowday

divendres, 29 agost de 2014

(més) coses mig pintades.


Bé, si seguiu el blog sabreu que aquest estiu la Jackie que viu en mi ha aflorat i no ha deixat canya dreta, us ho vaig començar a explicar fa uns dies quan us vaig presentar les cadires mig-pintades. Un dels divertiments de l'estiu ha sigut mig-pintar coses. Avui us ensenyaré dues coses més que he mig-pintat: una paret i un moble d'Ikea.

   · Paret mig pintada a mà alçada.

Patró pintat a mà alçada sobre una paret.

La paret del meu dormitori estava força tocada, sobretot a l'alçada dels nens. Feia tres dies que l'havíem pintat quan una nena petita i trapella s'hi va repenjar tota untada de crema solar. D'això ja fa dos estius, i tot i netejar-ho amb diferents productes, la paret no va acabar de quedar mai neta. La veritat és que la volia pintar, però em feia mandra encintar, retirar mobles... així que vaig pensar que podia pintar-la parcialment. 

Vaig estar valorant possibles patrons, i finalment em vaig decidir per fer una espècie de paral·lelograms inclinats i distribuïr-los en columnes paral·leles. 

La gràcia de fer un patró a mà alçada és que et permet jugar amb la superfície que vols cobrir.

I malgrat la mandra de desmuntar i encintar... bé, desmuntat i encintat (més o menys).

Després d'invertir quatre hores i escaig vaig deixar-ho, vaig fer caure el patró cap al capçal. I aquest és el resultat. El capçal de llit és un ikea hack fet amb tres taules i dibuixat a mà alçada amb retolador permanent.

L'acabat és semblant a un paper pintat. I quan me'n cansi, cinta i una mà de pintura!

   · Calaixera mig pintada. Ikea hack.

Un ikea hack súper senzill i bonic.

Fa uns dies vaig rescatar una calaixera que dormia dins d'un armari. Vaig pensar que m'aniria molt bé per a fer lloc a l'armari dels nens (ara força atapaït). Així que la vaig posar al seu dormitori però, la veritat, és que en una habitació amb predomini del color blanc i el blau, la calaixera de color roure desentonava. Era necessari fer-hi quelcom. El més senzill? Pintar-la. I vaig pensar que si no podia acostar-me a l'estètica de l'habitació, havia de trencar totalment amb ella.

Vaig pensar que podia pintar-hi un triangle. Vaig netejar-la bé amb un drap de microfibra. Vaig buscar el centre del calaix inferior i vaig marcar-lo. Vaig encintar des d'aquell punt fins a les cantonades superiors del calaix més alt de tots, traçant un triangle.

Volia jugar amb el triangle, traçar-lo per fora i per dins, mostrar la fusta. Vaig tallar la cinta entre els calaixos. Si pintava una part per dins i l'altra part per fora, donat el gruix de la cinta el triangle no quadraria, així que vaig moure la cinta seguint el contorn del triangle. 

Vaig pensar si fer algun motiu més a l'interior... i vaig marcar les parts que anaven sense pintar.

Finalment vaig descartat fer cap motiu central. Vaig escollir els tres colors i vaig decidir pintar la calaixera amb els colors més neutres a la part interior del triangle i el color que volia que destaqués més a la part exterior. 

Vaig donar dues mans de pintura, vaig deixar assecar i vaig retirar la cinta. Et voilà!

Així que ja ho veieu, si em deixeu sola en un espai i tinc pintura a mà, sóc perillosa. Però m'encanta i m'ho passo bé.

Vull que casa meva tingui un toc especial i aquesta és, per a mi, una de les maneres d'aconseguir-ho.

Agost del 2014.

Més DIY - Ikea hacks molons:

L'estanteria dels contes. 

Cadires mig pintades. 

DIY Toadstool Stool (Ikea hack) - Pink Stripey Socks.

Best DIY Ikea Hacks for Kid's Rooms - Handmade Charlotte.