ELS LLENGUATGES DE L'AIGUA


Actualment tenim posada la nostra mirada i les nostres mans a l'aigua. Les seves propietats. Les seves formes. La seva essència. La seva composició. El seu cicle. Els seus colors. El seu moviment. El seu sabor. La seva presència. Els seus llenguatges. Les nostres experiències líquides flueixen sota "Els llenguatges de l'aigua". Fluïu amb ells.

dissabte, 23 d’abril de 2016

Tresors de paper i tinta.


Cada llibre és únic i especial.
Cert com que la nit i el dia coexisteixen però no conviuen.
El més important en un llibre és el que ens explica, el que ens narra, el que ens regala.
Alguns llibres, però arriben a les nostres mans amb una història pròpia que els fa més únics i més especials.
Llibres que són un regal.
Llibres que són una troballa.
Llibres que són una difícil elecció.
Llibres que són un pes que traginar durant hores.
Llibres que són una raó.
Llibres que són un tresor.
Aquests són alguns dels meus tresors.


Alguns van ser molt buscats, molt esperats.
Altres van arribar per sorpresa.
Algun encara no té un rostre darrera. Ni unes mans.
Ni unes orelles en les que mormolar "Gràcies!".
Alguns tresors no els tinc a casa, són a l'escola.
Alguns tresors no els tinc a casa, són a casa d'algú que sé que els tracta amb devoció.
Alguns tresors no els tindré mai, només els he pogut fullejar, però me'n queda l'emoció, l'experiència d'haver-los tingut entre les mans, el record.

Tresors.
Alguns han vingut a mi,
i han fet un llarg viatge fins arribar a les meves mans.
Alguns els he anat a cercar jo,
i hem fet un llarg viatge plegats fins arribar a casa.
Llibres viatgers que han poblat estanteries llunyanes
que han atravessat continents, països, ciutats,
per terra, per aire, per mar.
La seva història,
la seva olor,
les mans que els han tocat,
els fan (encara més) únics.

Feliç Diada de Sant Jordi!

Sant Jordi 2016.

Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...

Llibres per alimentar la creativitat.

Més llibres per alimentar la creativitat.

Encara més llibres per alimentar la creativitat.

diumenge, 17 d’abril de 2016

Inversió per refracció.


En aquest cas podem dir que l'aigua es posa el vestit del joc, ja que es presta a un joc delicat i divertit, on tot i no ser la veritable protagonista de l'experiment (perquè la protagonista de l'experiment és la llum) sí que l'aigua és el catalitzador, és la part més visible (i indispensable) per a que l'experiment resulti fascinant a petits i grans. Alterar i transformar la realitat d'una manera simple, senzilla i sorprenent.

Si juegueu a observar imatges a través d'un got (buit i ple) d'aigua, podreu observar que les imatges es distorsionen, s'alteren, s'inverteixen.

L'explicació és senzilla i és la mateixa que fa que un llapis sembli trencar-se en posar-lo dins un got: la refracció de la llum. La refracció* es dóna perquè quan els raigs de llum atravessen diferents medis (en aquest cas aire i aigua) es desvien en direccions diferents degut a la diferència de densitats.

La temàtica aquàtica ens ha suggerit animalons també aquàtics (i més o menys ferotges), i a partir d'aquí... un fer i desfer, un jugar i observar, un meravellar-se i fascinar-se continu i constant.
















En aquest petit vídeo podeu observar l'experiment amb tota la seva esplendorosa capacitat fascinadora...




Si us animeu a provar l'experiment a casa, us recomano que busqueu diferents angles i punts de vista, que jugueu a posar el got a diferents distàncies de les imatges, ja que no des de tots els angles es pot apreciar bé la refracció, així que no tingueu por a fer, desfer, remenar i provar coses noves!

Abril del 2016. Vuit anys. 
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Aigua pentinant el reflex d'un arbre.

Clips dins el got.

Flotació rudimentària.

Experimentant amb aigua freda i calenta.

Refracció (viquipèdia)

* des de la meva humil experiència com a educadora infantil i persona amant de la ciència però aliena als seus llenguatges, aquesta és la explicació-definició més senzilla i acurada que he sigut capaç de definir, però si algú creu que és equivocada o en té alguna de millor i m'ho fa saber, amb molt de gust, plegats, la millorarem!

diumenge, 3 d’abril de 2016

Aigua pentinant el reflex d'un arbre.



Heu vist mai l'aigua d'un rierol pentinant el reflex d'un arbre?
Els cabells de l'arbre s'ondulen amb l'empenta de l'aigua.
En el reflex, les fulles s'esborren i l'aigua ens mostra la dansa d'un grapat d'algues.
L'aigua es torna gris quasi blanca i s'esquitxa de ratlles verdes.



El verd de les algues pentinava l'aigua dolçament mentre ella es deixava pentinar com si res. Amb afecte i dolçament l'aigua li anava desfent els nusos i tallant els cabells i els cabells que
que sobràven els duia al preciós reflex on milions de cabells havien caigut. Era un reflex únic bonic i elegantíssim. Era meravellós contemplar aquell reflex mentre milions de dones recollien els cabells des de sota el riu, vaig pensar. Llavors quan acaba de llençar els últims cabells, de tallar els últims cabells, l'aigua vesteix a l'arbre d'algues elegantíssimes, vaig pensar. L'aigua em va regalar una experiència única
LLUM


La dansa de les algues vesteix el reflex d'un arbre.
L'aigua dolça ens ha regalat una experiència ondulant.

Març del 2016. Vuit anys. 
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...


Veig, veig... amb els meus ullets...

Mapa sonor d'un matí de diumenge.

diumenge, 27 de març de 2016

Flotació rudimentària.


Explorant els llenguatges de l'aigua una de les primeres idees que ha rondat pel cap dels nens ha sigut la flotació. Preguntes, respostes i aproximacions més o menys encertades. Per què quelcom sura i per què quelcom s'enfonsa? És la forma? La matèria? Les lleis que ordenen el món?

De manera impulsiva en Biel ha gargotejat una imatge d'una barca simple i senzilla i, de cop, s'ha aixecat de la cadira i ha començat a dir que volia fer una barqueta. Ha engrapat uns pocs objectes que tenia a l'abast i ha creat una espècie de prototip. - Flota! Flota! - cridava mentre omplia la pica. Estava eufòric.

Després  ha anat arreplegant coses i cosetes, objectes i materials, i ha millorat el prototip, convertint-lo en un artefacte curiós i peculiar, rudimentari però eficient.










Forma i matèria són una part essencial de la flotació, però també ho és la possibilitat. La possibilitat com a idea, com a base, com a fonament. El poder aixecar-se d'una revolada i, arreplegant diversos objectes, cristalitzar una idea, un fet, un pensament. Saber i sentir que tens el temps i la llibertat per a fer-ho, per a modificar la idea, per a millorar-la i perfeccionar-la. Per a testejar-la i refer-ne els punts febles. Però, sobretot, per a viure l'eufòria creadora.

La barqueta sura pel material? Sura per la seva forma? Sura per l'aire? Per l'aigua? Per la força? Quina força?
I, de nou, preguntes, respostes, aproximacions més o menys encertades, debats i hipòtesis.
La densitat del plàstic i l'aire junts és inferior a la de l'aigua. Pesa menys. Flota.
Eufòria.

Març del 2016. Vuit anys.
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Clips dins el got. 

{lab series} Explorant al laboratori. La flotació.

{lab series} Explorant el principi d'Arquimedes

Experimentant amb aigua freda i aigua calenta.

dissabte, 19 de març de 2016

Clips dins el got.


Un dels llenguatges de l'aigua és la seva forma. L'aigua pren unes formes capritxoses i es comporta d'una manera peculiar. L'aigua s'estreny. Les gotes d'aigua tendeixen a agrupar-se, de manera que creen una espècie de membrana: és la tensió superficial. La tensió superficial és la responsable de crear una mena de pel·lícula al voltant de l'aigua que la manté unida, ocupant el mínim d'espai possible i de manera que no es dispersi, que prengui forma de gota, i no de taca.

Hi ha un experiment senzill que ens permet visualitzar aquesta tensió superficial: comprovar quants clips metàl·lics caben dins un got ple.

L'experiment és simple: omplir un got fins a dalt i amb molta cura anar-hi afegint clips metàl·lics. Nosaltres ens vam quedar sense més clips i la idea dels nens va ser afegir-hi granadura de la que tenim per a fer collarets i altres. Va ser bonic i interessant, una explosió de color en què algunes peces suraven, d'altres s'enfonsaven...


















Si us hi fixeu bé, veureu com des del primer moment la forma de l'aigua és abombada. Pren una forma arrodonida per la superfície, que mica en mica creix i es pronuncia fins que finalment, es veu desbordada davant la impossibilitat de contenir-se més, regalima i vessa.

Quants clips caben en un got ple d'aigua abans no vessi? Nosaltres ens vam quedar sense i vam haver de buscar alternatives. Aquesta és la grandesa de les formes (i els llenguatges) de l'aigua. 

Febrer del 2016. Vuit anys. 
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...



divendres, 4 de març de 2016

Beure's la pluja (i altres delícies pluvials).

Y si llueve saldremos a la lluvia, a vaciar el semillero de sonrisas y esperar cosechas… 
Manolo García. Saldremos a la lluvia.


Plou.
El nas enganxat al vidre de la finestra.
La finestra com a possibilitat i com a barrera.
Els ulls ressegueixen amb una barreja de mandra i fascinació les gotes que regalimen fent curses als vidres.
Les gotes viatgen i tracen camins capritxosos, atzarosos, deliciosos.
Camins efímers i volàtils.
La mirada reposa sobre les gotes i el desig de veure, de viure, de beure's la pluja desperta.
Obrir la finestra.
Tancar els ulls.
Olorar.
Els pulmons plens d'aire perfumat.
L'olor a terra mullada i a pluja a s'anomena petricor.
Els pulmons plens de petricor.
Estirar el braç, la mà.
Recollir l'aigua amb la mà fent cassoleta.
I beure-se-la.
Calçar-se les botes, vestir l'impermeable.
Agafar el paraigües.
Sortir.
Sortir a la pluja.
A trobar l'aigua que es mou en un cercle infinit.
A tocar l'aigua.
A mirar els caminets que traça l'atzar.
A saltar a les basses.




















Mirar.
Olorar.
Escoltar.
Tocar.
Tastar.
Beure's la pluja.
Viure la pluja.
Amb tot el cos.
Amb els sentits desperts.

Els llenguatges de l'aigua.
Setembre del 2015. Set anys, gairebé vuit.

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...

Ciència en una bassa

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer)

Pintant a la pluja (amb retoladors)

Land Art aromàtic (jugant en una bassa)

Com perfumar un paraigua.