dissabte, 19 abril de 2014

Jo també em dic Brisa.


"Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-ne fora només el caparró. La sorra li feia de manta.
Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.
Després d’unes setmanes, a la barraca d’infermeria del camp vaig trobar la senyora Elisabeth o, més ben dit, ella em va trobar a mi. Em va proposar de parir en una maternitat situada a Elna, allà mateix, al Rosselló. 
El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrimes.
Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d’Argelers."
Mercè Domènech (Portbou, 2004).
Quan va acabar la guerra civil, el meu avi va estar en un camp de refugiats a França fins que, un bon dia, va cavar per sota l'alambrada i se'n va escapar. Crec que va ser una decisió encertada, d'altra manera qui sap quin hauria estat el seu destí. Aleshores, els camps de refugiats depenien gairebé de manera exclusiva de la bona voluntat dels governants de torn del país d'acollida, i l'escenari mundial era convuls i canviant, marcat fortament per alguns totalitarismes i la imminent explosió de la Segona Guerra Mundial.

Les guerres són horribles, les seves conseqüències, devastadores i de manera directa o indirecta afecten a milers de persones. Alguns, persones sense ètica, consciència ni escrúpols, se'n lucren. Es lucren del patiment i el dolor aliè. Negocien amb les necessitats humanes, venen armament... Per sort, en aquest món també hi ha altres presones. Persones que lluiten per a millorar les condicions de vida de la població desplaçada. Persones com la Montse Barba, que em va contactar de part del Comitè Català de l'ACNUR per a explicar-me el projecte "Jo em dic Brisa, i tu?".

El projecte té la finalitat de sensibilitzar als infants sobre el fet migratori inherent a les guerres, sobre la situació que viu la població civil d'un país en conflicte. Igualment, permet als infants conèixer millor l'existència i les tasques que desenvolupa l'ONU i, més concretament, l'ACNUR, en la seva tasca d'atenció directa als desplaçats.

Em va semblar una bonica iniciativa, així que vam decidir participar-hi. No és la primera vegada que els meus fills senten a parlar de la paraula GUERRA. Per sort o per desgràcia, la coneixen perquè a casa parlem de l'actualitat, parlem del passat de la nostra família... i la guerra sembla ser inherent a l'ésser humà. A l'escola, també l'han treballat a partir del DENIP, així que d'una o altra manera, vam parlar-ne d'una manera senzilla i entenedora per a ells.

Llegint el conte "L'ametller no va poder fugir". L'hem utilitzat com a eix per a la reflexió i el debat.

ACNUR va posar a la nostra disposició un material magnífic que ens ha permès parlar i reflexionar de manera conjunta. Hem parlat i reflexionat sobre l'exili, l'asil... Si us interessa saber més, o descarregar-vos el material contacteu amb educacio@eacnur.org o consulteu el seu web.

També ens hem apropat a la guerra d'una manera més vivencial. Per a fer-ho, hem pres com a eix la guerra civil, perquè la seva empremta encara és visible a la ciutat. Les ciutats encara guarden records de la guerra, i crec fermament que ha de ser així.

Vam visitar el refugi antiaèri de la ciutat. Vam llegir sobre la guerra, sobre com la població va haver de marxar, abandonar les seves llars i fugir. Entre ells, el meu avi.


Vam observar el Guernica de Picasso. En vam parlar, vam debatre. Vam buscar-hi elements, vam parlar de les sensacions que ens despertava. 

Ja per a acabar, i com a nota per a l'esperança... A la ciutat de Girona, l'entrada del Refugi Antiaèri dels Jardins de la Infància, sobresurt del terra, i crea una pendent. Després de la guerra, sobre el refugi, s'hi van construir els jardins, i un parc. Al terra del parc, una llosa amb un fragment de l'article de Carles Rahola "Refugis i Jardins", un dels tres articles pels quals va ser condemnat a mort que havia sigut publicat el febrer del 38 al diari l'Autonomista. Però el més meravellós no és això. El més meravellós és que, i es pot constatar observant el joc de les criatures al parc, els infants de la ciutat utilitzen la rampa de l'entrada al refugi com a tobogan. Abandonen el parc, que té un tobogan, per a fer-ho. I tots ho fan. I és sanador, i és terapèutic, i és poètic perquè potser és això el que el mateix Rahola proclamava quan parlava de "nous Jardins de la Infància, sense plànyer-hi res per als infants...". Tant de bo algun dia, tots els refugis esdevinguin espais per al joc.


Nosaltres ja hi hem participat, en la modalitat de foto. Si us animeu, teniu temps fins al dia 16 de maig. Quan acabi el concurs actualitzaré l'entrada, i si teniu curiositat per a saber què han escollit la Llum i en Biel, i per què... a més, ja sabeu que sóc d'intervenir més aviat poc en les seves decisions!

I si en voleu saber més...





dimecres, 16 abril de 2014

Sant Jordi 2014. Punt de llibre de roses grapades. I una iniciativa solidària.


Aquest any us presentem uns punts de llibre que són roses. L'èxit de la proposta rau en un material fascina als meus fills: les grapes! Adoren la grapadora, els encanta. Crac, crac, crac... Així que ens hem dedicat a pintar grapes amb retoladors permanents i hem deixat fluïr la màgia.

La invitació: paper d'aquarel·la, grapes, permanents de colors, confetti gros, cinta daurada, plàstic de bombolles i témpera en barra.

Apliquem la témpera sobre el paper.

I l'estampem sobre el paper.

L'ambient creatiu convida a parlar, explicar, recordar, projectar...

Amb els retoladors permanents pintem les grapes: algunes de color verd...

D'altres de color vermell.

Carreguem la grapadora.

I anem grapant formes. En aquest cas, ens hem decantat per roses, però les possibilitats són infinites.

Els processos creatius també conviden a ajudar-se: a un li és més fàcil grapar, a l'altre "traçar la línia", així que s'ajuden mútuament.

Crac, crac, crac!

Canviem i posem les grapes de color vermell...

I és el moment de jugar amb el confetti. Posar i grapar!

Després, podem decorar els espais sobrants, afegir i grapar una mica de cinta daurada (amb grapes pintades de color groc).

Tenim uns punts de llibre fantàstics.

Detall. M'encanta la combinació de textures i formes.

Sé, perquè m'ha arribat per algunes bandes, que algunes persones que treballen amb gent gran adapten algunes de les nostres propostes creatives per a treballar amb ells, i és que les primeres i les últimes edats, a vegades s'assemblen. Així que us vull parlar d'una inciativa solidària que acompanya a les persones grans en la seva vida quotidiana, sense oblidar una Diada tan especial com la de Sant Jordi. Es tracta de Roses contra l'oblit, una iniciativa de l'associació Amics de la Gent Gran. A la seva pàgina web trobareu més informació, i els punts on podeu adquirir les roses i col·laborar, d'aquesta manera, amb la iniciativa. Però encara hi ha més: ens animen a participar en la seva iniciativa regalant una rosa a una persona gran. Un bonic gest, no us sembla? Doncs si fotografieu aquest moment i el compartiu a les xarxes, podreu participar en el sorteig d'entrades per anar al Liceu. Tant de bo aquest any, per Sant Jordi, ningú es quedi sense rosa (ni sense companyia).


Roses contra l'oblit.

Amics de la Gent gran.

Sant Jordi 2013. Roses i llibres.

Sant Jordi 2013. Feliç Diada.

Punt de llibre. - Mamà recicla.

dissabte, 12 abril de 2014

La plastilina més suau.


Les mans més petites i més suaus necessiten una plastilina que estigui a la seva alçada. Fa temps que tenia ganes de provar de fer aquesta plastilina tan senzilla i espectacular... en alguns llocs l'han batejat amb el nom de "Plastilina de gelat". No en va, la seva olor és deliciosa i el seu tacte suau i sedós. Però encara és més fascinant: només calen tres ingredients per a preparar-la, no cal passar per la cuina per a fer-la i aguanta un munt de dies sense fer-se malbé.

Així que vam decidir de fer-ne per a regalar a un petit amiguet de la família...

· Els ingredients:
   - Acondicionador de cabells (jo en vaig utilitzar un d'infantil)
   - Maizena
   - unes gotes de colorant alimentari, un polsim de purpurina... (opcional)

· Les quantitats:
Les quantitats les mesurarem en volum, no en pes. Una mida d'acondicionador per dues de maizena. En el meu cas vaig utilitzar tot el pot de suavitzant (300 ml) i tot el paquet de maizena (350 gr), tot i que el que recomano és no posar tota la maizena ni tot l'acondicionador, per a poder trobar la textura que més ens agradi. En cas que la massa s'engruni excessivament o que es ressequi en jugar-hi, podem afegir-hi més acondicionador (una cullerada sopera o dues) a fi que es torni més esponjosa.
En el cas del colorant, hi afegirem només unes gotes, si n'afegim massa només aconseguirem endurir la massa (és el que passa quan la maizena es barreja amb un líquid).

Els ingredients. Més senzill, impossible.

Mesurar és una tasca que encanta als nens i en la que ells poden participar activament.

Recomano utilitzar sempre estris transparents per a mesurar: ajuda als infants a quantificar, a estimar quantitats i mides.

Després, ho aboquem tot en un bol i ho barregem. No en tinc imatges perquè el procés va ser meravellós, i jo també el vaig voler experimentar (i hi vaig fotre les grapes). Només puc dir-vos no es pot explicar: el tacte, l'esponjositat, l'olor... ho heu d'experimentar!

Després d'amassar-ho una mica, pren cos i es torna consistent.

La seva textura és deliciosa, i convida a jugar-hi!

Després hi afegim un xic de color i remenem de nou.

I ja la tenim!

Nosaltres la vam posar en un potet, amb una dedicatòria, la recepta i un motlle per a galetes, i la vam regalar a un amiguet.

(Bé, la que no ens va cabre ens la vam guardar per a nosaltres!)

I per acabar, voleu un truc? Podeu posar-la un parell d'hores a la nevera per a que estigui fresqueta i presentar-la per a jugar amb cons fets de goma eva, botons i alguns potets de granadura... Depenent de l'edat de la canalla, acompanyeu el joc amb un cartell, una caixa registradora i diners de joguina. Teniu una geladeria en marxa!!!

Abril del 2014. Sis anys.

Més plastilines (i altres cosetes)...

Sorra mòbil. 

Plastilina de nou moscada. 

Plastilina fàcil de tardor amb gel de bany de canyella. - Manetes i cosetes.

Ice cream dough. - Play. Create. Explore.

Ice cream shop (using ice cream dough) - Mama. Papa. Bubba.

dimarts, 8 abril de 2014

Gotes de colors. Un procés creatiu liderat per nens.


Per a crear només es necessiten dues coses: temps i llibertat. La resta, són variables i condicionants que poden anar i venir, que poden entrar i formar part del procés creatiu, però que no en són indispensables. Així, m'atreveixo a afirmar que si es té temps i llibertat per a crear, s'explora l'entorn i es crea partint del que es té. S'explora el paisatge interior i es dóna sortida a les pròpies inquietuds i necessitats.

En un ambient relaxat, on el joc lliure dels infants omple el seu temps, on el paper de l'adult modera però no lidera, els infants són lliures per a explorar. D'aquesta manera, l'altre dia, en una festa els nens van acabar explorant un procés creatiu totalment liderat pel seu interès i per el que van trobar en l'entorn, un procés que a més a més van poder relacionar amb processos anteriors. Després de jugar durant una llarga estona els nens van trobar un munt de guixos al costat d'una paret. La paret ja estava pintada, així que no els va costar decidir-se a dibuixar-hi. Els colors brillants del guix contrastaven amb el color gris de la paret. Després, gairebé per casualitat, algú va descobrir que si esquitxaven la paret (amb l'aigua d'un globus que contínuament anaven reomplint per a mullar-se els uns als altres) l'aigua regantellava paret avall i arrossegava els colors del guix. Després, el procés es va centrar en explorar formes i colors amb el guix, en crear hipòtesis sobre el color resultant de l'aigua, sobre la seva trajectòria (sobre les seves possibles trajectòries)... un procés ric que va esdevenir fruit de la casualitat... de la "casualitat" d'haver experimentat amb aquests materials junts i per separat en repetides ocasions, de la "casualitat" de tenir uns adults al voltant que els van deixar fer... de la "casualitat" de tenir el temps i la llibertat per a explorar.

Dibuixar amb el guix sobre la paret.

Traçar línies que s'entrellacen, que es recargolen, que es tallen entre elles.

Traçar una gran línia per a que els colors es barregin...

I mullar-los!

Observar com regalimen, com es les gotes tracen línies, com els colors es barregen.

I observar com el resultat és el mateix però lleugerament diferent quan els colors s'entrellacen ja abans.

Deleitar-se en l'observació.

I repetir a voluntat.

Els infants saben moure's en l'àmbit creatiu amb fluïdesa i naturalitat perquè són creadors per excel·lència. Gran part del seu temps el dediquen a explorar el món que els envolta, i ho fan sense prejudicis, fet que els permet relacionar-se amb la realitat d'una manera sincera, establint-hi una espècie de diàleg on els fets succeeixen al seu voltant, i ells els observen, els reconeixen i els inclouen en els seus jocs. Aleshores creen. Creen contextos i situacions de joc, creen espais que esdevenen ambients, creen amb les seves mans i paraules, creen el moviment amb el seu cos, i s'hi recreen. Es recreen creant, observant el rastre i el resultat del seu traç sobre la superfície, alterant-lo, explorant les possibilitats d'una obra que és viva i batega.

Abril del 2013. Sis anys.

Basses de colors.

Aprenentatge en joc.

Rentant la taula i descobrint el joc sensorial en la quotidianitat.

Improvisacions

Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efímera.

dissabte, 5 abril de 2014

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).


Bé, la primera imatge ho diu tot. Un projecte d'una bellesa inimaginable, d'una bellesa efímera, d'una bellesa acolorida. Un projecte que abraça el color gris del cel de pluja i el vesteix de tots els colors. Un procés creatiu amb finalitat oberta que ens convida a deleitar-nos en el procés, i a saltar en el resultat.

Explorar diferents suports és una manera d'explorar (i explotar) les capacitats creatives de cadascú. Pintar sobre suports poc habituals, però encara és més inspirador (o divertit) pintar utilitzant elements coneguts d'una manera totalment diferent de la que es coneix... són motivacions afegides.

Una tarda de pluja, sortim a saltar basses. Encara que plogui, podem sortir una mica, per això tenim paraigües, botes d'aigua i impermeables. Si anem a prop de casa i en tornar a casa prenem un bany o dutxa calentó, el fred marxa. Els nens necessiten sortir de casa, ho imploren, sobretot quan han passat la major part del dia tancats entre quatre parets: sota la pluja lleugera marxen els nervis, el mal humor, les preocupacions...

Apareixen uns guixos que portava a la bossa. M'agrada portar-ne al bolso, mai se sap quan els pots necessitar. No sóc el tipus de mare que porta kleenex al bolso... porto guixos, llapis de colors...

El primer que van fer va ser dibuixar dins la bassa.

Però aviat la Llum va descobrir que si ho tocava amb el dit el color s'escampava. 

I va començar a aixafar els guixos.

El procés creatiu es va vestir de colors, i les etapes més calmades es van anar alternant amb etapes més mogudes.

Amb esquitxades.

Van utilitzar les taques de colors com a camins.

I sota la pluja lleugera van seguir pintant i pintant. 

Després va ser el moment de tornar a saltar.

I observar com els colors es barrejaven, es diluïen.

Vam marxar deixant una part de nosaltres en bassa plena de colors. 

 
Després en arribar a casa, la Llum va decidir fer un dibuix de la seva experiència. I s'ho va passar molt bé. El més interessant per a ella va ser dibuixar-se uns guixos ben grossos a la mà, i es va mostrar molt preocupada per ser fidel als colors amb què havien acolorit la bassa.

HOLA I BONA TARDA . HE FET UN DIBUIX . HE DIBUIXAT LA BASSA DE COLORS . 
EL MES GUAI VA SER XAFAR ELS GUIXOS . LLUM 

El procés ens va seduïr des del primer moment. Un procés creatiu obert, on els camins els dibuixen a mitges els nostres gestos i l'atzar. On les gotes de pluja cauen sobre els colors, jugant amb ells i desplaçant l'espai que ocupa l'aigua tenyida. Més enllà, es tracta de transformar el nostre entorn en un lloc més bell, i de, un cop fet, marxar. El plaer de crear i marxar, sabent que aquella obra, no perdurarà en el temps més enllà d'unes hores, sabent que és efímera, però conscients que alegrarà la vista a qui la vegi, i que potser els generarà alguna pregunta. Ratllant l'art urbà.

Abril del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta proposta, també us agradarà...