dimarts, 23 de juny de 2015

Sopeta d'estiu per a fades.

Vull dedicar aquesta entrada a l'Aurora, que em va demanar quelcom màgic per Sant Joan. 


En unes hores estarem tots dansant, ballant, tirant petards i contemplant el foc en algunes de les seves facetes més espurnejants. La nit de Sant Joan celebrem el solstici d'estiu (tot sigui dit, amb un xic de retard), celebració que té quelcom de pagà, de tradicional i de màgic.

L'imaginari popular conta per grapats les llegendes i les històries d'éssers màgics que, aquesta nit, surten i campen per les nostres terres. També és sabut que gran part de les herbes aromàtiques i remeieres es troben en el seu millor moment, d'aquí ve la tradició de collir les herbes ratafiaires i elaborar la beguda pels volts d'aquesta festivitat.

Diumenge al matí vam anar a passejar per la riba del Ter. Vam trobar un petit paratge encisador, i hi vam fer parada. Mentre jo llegia i feia algun petit esbós, els nens ràpidament es van posar d'acord (cosa poc habitual últimament) i van decidir-se a construir una cabana per a les fades del bosc.









L'endemà, és a dir, ahir, hi vam tornar en caure la tarda, ja que vam considerar que per a afrontar una nit tan intensa, les fades del bosc de ben segur que necessitaran reposar i agafar forces. La idea era preparar un xic de sopa per a les fades i els altres éssers màgics del bosquet. De camí cap al nostre raconet vam recollir herbes i flors. 

Abans de reprendre la tasca d'ampliar i millorar la cabana van preparar la sopeta, amb una recepta senzilla i nutritiva: en un bassalet d'aigua de riu, barrejar un ramillet d'espígol, un grapat de til·la, algunes flors vermelles i unes poques de liles, un nespre i un parell de figues que hem trobat al peu del camí. Macerar durant cinc minuts i trinxar-ho tot amb un pal guarnit. Deixar-ho reposar la nit sencera. Prendre-la a la llum de la lluna i a xarrupets.








El foc, la flama: la fusta. Els remeis, les flors: les herbes. Les fades, les bruixes, els follets. La proposta d'avui té quelcom lligat a la fusta, a les herbes, i als éssers màgics que (suposadament) habiten els boscos.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Maria Mercè Marçal (fragment d'Avui les fades i les bruixes s'estimen)

Un projecte nascut l'últim matí de primavera, reposat la primera nit d'estiu i alimentat en l'hora en què el dia perd el nom. Una sopeta d'estiu per a fades, per a la nit de Sant Joan.

Juny del 2015. Set anys i mig. 

Si t'ha agradat aquesta entrada segurament t'agradarà...

Land Art Aromàtic (jugant en una bassa).

Prendre la flama.

La natura com a parc (a Cultureta).

Inspiration for Swedish Midsummer - Willowday

diumenge, 14 de juny de 2015

{lab series} explorant el principi d'Arquimedes


Un cos insoluble totalment o parcialment submergit en un fluid (líquid o gas) en repòs rep una força de baix cap a dalt igual al pes del volum del fluid que desallotja.

El que us presento avui és conseqüència directa de dir-li a en Biel "-Tanca ja l'aixeta (de la banyera) que sinó quan s'hi fiqui la teva germana es sobreeixirà." A la meva afirmació va seguir tot un grapat de preguntes, respostes, explicacions i unes petites marques fetes amb llapis a la paret de la banyera que els nens observaven amb curiositat a través de les ulleres de piscina. El principi d'Arquimedes forma part de la física elemental i més bàsica, i els nens són curiosos per naturalesa.



Un cop fora de la banyera els he convidat a seguir explorant la relació entre el desplaçament de l'aigua i el volum dels cossos que s'hi submergeixen. Per a començar els ho he presentat de manera clara i simple: aigua, pedres i retoladors. La meva tria no ha sigut casual, per a no embolicar més la troca he buscat cossos compactes, més endavant explorarem altres materials.













Han fet suposicions prèvies, han fet proves, exploracions, preguntes i han pres notes. Han repetit i constatat. Han elaborat una petita teoria que no va del tot desencaminada, tot i que alguns conceptes que jo els he explicat encara se'ls escapen. Però ha sigut divertit. I ha sigut un joc. 

Juny del 2015. Set anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no dubtis a llegir...

{lab series} explorant el mètode científic.

{lab series}

diumenge, 7 de juny de 2015

Missatges escrits en globus.


L'art genera una explosió d'emoció, i en el cas de l'art urbà, el valor afegit ve donat pel fet que aquesta explosió t'assalta per sorpresa. I és que una de les meravelloses virtuts de l'art urbà és la seva capacitat per a alegrar el dia a algú, la prova està en que pots sortir a fer un passeig per el teu barri i gaudir d'una explosió d'art, color i emoció.

Submergint-nos en aquesta idea, festejant aquestes tres paraules, aquests tres conceptes lligats a l'expressió creativa que són art, color i emoció, vam idear una petita acció, una espècie de performance urbana que buscava expressar-se i comunicar-se de manera casual amb els nostres conciutadans. Un petit i divertit exercici: escriure missatges positius en globus i repartir-los per la ciutat. Nosaltres vam escollir com a emplaçament per a la nostra acció el parc central, una de les maltractades artèries de barri de Sant Narcís, i vam realitzar l'acció en plena festa major!

Després de provar amb retoladors permanents ens vam adonar que tot i deixar-ho assecar durant dies, la tinta no acabava d'eixugar-se mai i els globus tacaven quan estaven desinflats, de manera que els motius s'emborronaven. Vam decantar-nos per a utilitzar retoladors de guix. En assecar-se el guix també acaba saltant, però no embruta tant i es neteja molt millor.



L'acció consta de dues fases:

Fase primera: Escriure en els globus.
El més divertit és veure com els globus s'inflen i es desinflen, i com el motiu o la frase s'encongeixen.




Fase segona: Repartir els globus.
Vam utilitzar cordills per a lligar-los als arbres, i fins i tot en vam crear de nous in situ!








Durant el transcurs de la nostra acció se'ns van acostar alguns curiosos, i també vam veure com alguns tafaners s'acostaven a llegir els globus (i s'enduien una sorpresa). Les reaccions van ser totes diferents, però totes plenes de sorpresa i felicitat.

Juny del 2015. Set anys. 

Si t'ha agradat aquesta proposta, t'agradarà...

#pedrafeliç - The #happystone project

seed bombing · jardineria de guerrilla

guix-a la ciutat

dijous, 4 de juny de 2015

Formació: cursos, tallers, xerrades i articles.

Imatge cortesia de Núria Caballeria, CRP Sabadell.

A més del que us ofereixo en aquest petit espai d'enlloc, també faig cursos, tallers i xerrades.

A la carta o a mida. Sempre que em sigui possible intentaré fer-ho el més personalitzat i individualitzat possible, però fomentant el treball en grup.

Per a professionals del món educatiu, per a famílies i per a persones curioses, inquietes i amb inquietuds creatives.

Alguns dels temes dels que he parlat i més m'agrada parlar són:

· L'infant com a creador i ésser creatiu.
· Art, creació, expressió i infància.
· El joc com a acte creatiu i vital per al desenvolupament humà.
· Educar amb i des de la llum.
· Art Urbà: la seva màgia contagiosa (per a petits i grans).

Si esteu interessats en algun dels temes que us proposo, si voleu proposar-me un tema o simplement voleu més informació podeu enviar-me un correu a encenentlaimaginacio@gmail.com i tractaré de respondre-us el més aviat possible.

· Què és i què inclou un curs?

Un curs consta de dues o més sessions. Cada sessió té una part teòrica, una part de debat-tertúlia i una part pràctica. Inclou documentació específica per al treball i la reflexió que els assistents es poden descarregar, així com recomanacions bibliogràfiques.


· Què és i què inclou un taller?

En un taller la part pràctica pren protagonisme, després d'una breu introducció tècnica i teòrica. Aprendre fent, debatent, explorant i dialogant. Inclou documentació específica per al treball i la reflexió que els assistents es poden descarregar així com recomanacions bibliogràfiques.

Hi ha tallers destinats al públic familiar, tallers destinats a professionals del món educatiu i tallers destinats a persones amb inquietuds creatives en general.


· Què és i què inclou una xerrada?

La xerrada gira entorn d'un eix, un tema central. Inclou una d'exposició d'idees i, si les condicions ho permeten, un torn obert de paraula/debat.

· Properament...

· Taller. L'Art Urbà al teu abast - Workshop: Street Art at your reach.
En col·laboració amb la 50a edició de l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat.
Barcelona, 8 de Juny del 2015. Inscripcions obertes.
Més informació sobre el taller aquí i programa i inscripcions aquí.

· Cursos, tallers i xerrades realitzats.

· Xerrada. La Teoria de les Peces Soltes.
Jornada d'Educació Infantil "De la descoberta de l'infant al compromís de l'adult" organitzada per Rosa Sensat.
Barcelona, Juliol del 2014.
Aquí trobareu la programació i aquí trobareu la documentació.

· Xerrada. La Teoria de les Peces Soltes.
Col·lectiu de treballadors i treballadores de les Escoles Bressol Municipals de Girona.
Girona, Juliol del 2014.

· Tallers familiars #pedrafeliç.
Aquí podeu fer un cop d'ull al que passa als tallers. 

Cercle del Petit Sport
Figueres, Setembre del 2014.

la pampalluga
Girona, Març del 2015.


· Curs. Créixer Creant: l'infant com a ésser creatiu.
Associació de Mestres Rosa Sensat.
Barelona, Febrer del 2015.
Un tastet del que vaig oferir aquí.

· Taller. El joc com a eix vital.
Dinamització de la jornada centrada en el joc per al col·lectiu de treballadors i treballadores de les Escoles Bressol Municipals de Girona.
Girona, Abril del 2015.

· Taller. Arquitectura de la llum. IX Jornades d'Escola Bressol, CRP Sabadell - Sant Quirze.
Sabadell, Abril del 2015.
Aquí trobareu la programació de la jornada. 


· Articles publicats.

· Des de la intimitat (coautora). Revista in-fàn-ci-a 181 (juliol-agost 2011).

· La Teoria de les Peces Soltes. Revista in-fàn-ci-a núm. 199 (juliol-agost 2014).

· Els colors de la ciutat. Revista Viure en Família núm. 58 (març-abril 2015).

dijous, 28 de maig de 2015

La coreografia de l'acte creatiu.

 Don't stop until you're proud. 


L'altre dia en Biel i jo vam pintar una petita peça en un acte col·laboratiu. Crear junts no sempre és fàcil: cal predisposició a acceptar l'acció de l'altre sobre la pròpia acció, cal compenetració i disposició a mantenir aquesta predisposició i aquesta compenetració fins que ambdues parts estiguin orgulloses del que han fet.

Durant el procés em vaig sentir fascinada per com es movia en Biel, i em vaig fer a un costat, em vaig retirar i em vaig dedicar a observar els seus moviments. Es movia d'un costat, a l'altre. Pujava, baixava, s'ajupia i s'estirava. S'enfilava, es girava, es regirava, gesticulava. I de cop i volta, vaig adonar-me que el que feia era dansar. No li calia música ja que el que vestia les seves accions era l'acció generada. 

I tant era si utilitzava un pinzell, un rodet o si en prescindia i utilitzava els dits, les mans o pintava directament a raig. En el seu moviment hi havia bellesa, coordinació, decisió. Perquè l'acte creatiu es nodreix de les decisions que contínuament es prenen durant el procés de creació. I perquè les seves decisions partien de la total llibertat de moviment.








Enmig de la intensitat del moment viscut, vaig recollir algunes idees i reflexions que vaig compartir a instagram:
Dansant al voltant de l'obra. Al seu davant. Durant el seu naixement. Creixent, creant. Jugant amb l'espai i el moviment. Ocupant l'espai i emplenat-lo. Vivint-lo. El procés creatiu és poesia visual. El procés creatiu és un joc.


Maig del 2015. Set anys.

Si t'ha agradat aquesta reflexió, t'agradarà...