dilluns, 20 octubre de 2014

Eufòria post-ikea. 3 maneres curioses de reutilitzar embalatges i instruccions.


Sóc molt fan d'Ikea. M'agrada la versatilitat i l'estètica dels seus mobles, i també els seus preus. Gaudeixo tremendament muntant mobles, hackejant-los i canviant-los de lloc. És el que jo anomeno "eufòria post-ikea". Empapada d'aquella sensació d'anar de pujada contínuament, aquella determinació a muntar a qualsevol hora (procurant no fer massa soroll), aquelles ganes de tirar-ho tot per la finestra i començar de nou. Aquest estiu vam fer alguns canvis a casa i, evidentment, va caure un viatge a Ikea. Amb les sobres dels embalatges i les instruccions van sorgir tres propostes creatives molt interessants, que són les que avui us vull presentar. Exceptuant la primera proposta, les altres dues van sorgir de manera espontània i per iniciativa dels nens.

I tot va passar després de muntar les cadires que vam comprar per a l'estudi...

1. instruccions + retoladors = acolorir les instruccions.






2. retoladors + caixes = creació d'escenaris de joc i petits universos. 


3. cartró + cinta adhesiva = construcció de figures tridimensionals, joc simbòlic. 












La tridimensionalitat és present en qualsevol de les tres propostes: en una es vesteix de perspectiva, en l'altre forma part de l'escenari i acull l'acció i en la tercera esdevé l'acció en si mateixa. I tot pel mateix preu. 

Juliol i agost del 2014. Sis anys i mig. 

Si us han agradat aquestes entrades no podeu deixar de llegir...





dimarts, 14 octubre de 2014

Aquarel·la líquida casolana · aromàtica ·


Reutilitzar els retoladors vells, extreure'ls la tinta i fer-ne aquarel·la líquida és quelcom que fem de manera gairebé periòdica en aquesta petita casa de la imaginació. Fer les coses un mateix, reciclar i dedicar el temps a crear quelcom útil i bell són motius suficients per a motivar-nos, per no parlar de l'estalvi econòmic que ens suposa.

Aquesta vegada, buscant donar-li un aire nou a les aquarel·les casolanes se'ns va acudir de posar-hi aroma. Unes gotetes d'essència de gessamí, o una mica d'aroma de llimona o caramel... un color, una olor. I el resultat ha sigut dolç, suau i soprenent.

Retoladors vells, pots amb aigua, tisores i tenalles. Vam utilitzar aromes per a reposteria (llimona, taronja, caramel i vainilla) i algunes essències (gessamí, eucaliptus i rosa). 

Per a guardar-hi l'aquarel·la un cop preparada, vam reutilitzar els pots de pintura d'Ikea.

Primer vam classificar els retoladors per colors.


El procediment és senzill: obrir els retoladors, treure la mina i posar-la dins un pot d'aigua.

Deixar-ho una estona per a que la mina s'empapi i el pigment surti.

Un procés que necessita temps i paciència. 

Hi afegim l'aroma. Unes gotetes i remenem.

Groc, llimona. Taronja, taronja. Vermell, caramel. Rosa, rosa. Lila, gessamí. Blau, vainilla. Verd, eucaliptus.

Set colors, set olors.


I va arribar l'atac d'inspiració.

L'atac creatiu.


I l'atac detallista.

Després de deixar-ho "infusionar" una hora aproximadament, retirem les mines i les escorrem.

 I posem l'aquarel·la dins els pots.

Els colors són vibrants!

I els pots de pintura serveixen no només per a guardar-la, sinó també per a pintar a raig!

Colors, colors, colors! Els dibuixos ja s'han assecat i quan ens hi acostem encara es pot percebre una lleugera flaire. I això ens fa feliços.

El plaer d'acompanyar l'acte creatiu amb un festival d'olors, de convidar l'olfacte a prendre part del procés, de respirar un ambient i plasmar-lo sobre el paper. Olorar un color. Acolorir una olor.

Octubre del 2014. Sis anys, gairebé set.

Si t'ha agradat aquesta entrada no pots deixar de visitar...

· Aquarel·la líquida casolana.

· Aquarel·la líquida casolana (fluorescent).

· Aquarel·la casolana de flors.

· Pintant a la pluja (amb retoladors).

· Pintura amb espècies.

dissabte, 4 octubre de 2014

Proposta de butxaca número 6. · el kit tatuador d'emergència.


Tenim uns bolígrafs de gel que són una autèntica virgueria! Pinten sobre les pedres i ens permeten fer uns dibuixos delicats i vibrants. També pinten sobre la pell, dibuixant uns motius brillants i plens de colors. Aquest estiu els vàrem portar amunt i avall dins el nostre estoig de #pintapedrers, i durant alguns viatges en tren ens van omplir el temps i el cos.

La humanitat ha utilitzat el cos com a suport, com a tela des de temps immemorables, sempre amb diferents finalitats: embellir, intimidar, mostrar respecte, un status social o poder adquisitiu. Les possibilitats estètiques i les tècniques emprades són gairebé infinites: temporal, efímer, permanent, dolorós o indolor. 

Pintar el cos és una excusa per a descobrir-lo: el tacte, la temperatura, les formes que dibuixen els osssos i la musculatura... però també és una excusa per a mostrar-lo, durant i després. 

L'estoig i el viatge en tren.

Un conillet.

Ella em pinta a mi.

I jo la pinto a ella.

Motius.

Flors i patrons.

Un gatet.

El cos sempre ens acompanya, de manera que és un dels millors i més accessibles escenaris creatius. Portar uns bolígrafs de gel (no-tòxics) a sobre ara que encara fa bo i la pell és accessible és un petit gran recurs creatiu que ens pot regalar hores de diversió i entreteniment.

Setembre del 2014. Sis anys i mig, gairebé set.

Si us ha agradat aquesta entrada no us podeu perdre...




dilluns, 29 setembre de 2014

Cosint una fulla.


O dues, o tres, o... ha arribat la tardor. Els arbres es despullen i els terres de les ciutats es vesteixen. El verd dels arbres, que fa uns dies se'ns mostrava tendre, primer s'entristeix i després s'enrabia. I s'encén. I pinta la ciutat amb els colors ardents de la tardor. 

L'altre dia, passejant per un parc proper a casa vam trobar unes fulles de magnòlia a terra. Ens van semblar tan boniques i tan fortes que vàrem pensar que podíem recollir-les i fer-ne alguna cosa, així que vam provar de cosir-les per a fer-nos-les més nostres, i vam cosir aquelles fulles marrons i avellutades amb fils de llana i de macramé, fils plens de color, i vam convertir aquest acte en una espècie de ritus de pas, en una espècie de celebració del canvi d'estació.

















Les fulles seques es trenquen amb faciliat, així que si voleu provar de fer-ho us recomano utilitzar fulles fresques i recent recollides. Amb el fil les vàrem omplir de colors i formes, i amb la granadura les vam omplir de motius vistosos i alegres.

Setembre del 2014. Sis anys, gairebé set.

Si us ha agradat aquesta entrada no us podeu perdre...